"El arte de conducir bajo la lluvia"

IMes gossets en adopció

Quería ver si me podias ayudar en buscar adopcion para unos cachorritos de cocker,la madre tuvo 11 pero dos se murieron, hemos logrado colocar a tres pero todavia quedan 6.

Son de raza puros y los REGALO

Tienen una semana y el dueño (que es un conocido) va a esperar un poco más, pero si no los adoptan tendrá que sacrificarlos en breve.
Son negros y os mando una foto para que los veais. El telefono de contacto es Antonio

Tlf: 615 97 27 46

Por favor, mandar esto a todos vuestros contactos de mail.

Así que todos aquellos que quieran un cocker ahora es vuestra oportunidad.

Mia ofereix gossets

hola, soc la Mia, he sabut de vosaltres a través de la torratxa.
resulta que tinc una gossa que ha parit 4 gossetes i un gosset.... maquissims! i els estic regalant. no sabrieu pas de ningu que els hi interesses?¿?¿ ara tenen un més i una setmana, són super espavilats. no són de cap raça; el pare és un gos de caça i la mare una barreja de dalmata i labrador crec. seran de mida mitjana i ara són tant macus... necessiten una casa.. que hem podeu ajudar?¿?¿

una abraçada,
Mia

va... qui vol gossets?¿?¿

M'han enviat això des d'akí Celrà:


Ahir vaig trobar-me aquests 5 cadells a les 23h dins el contenidor de la brossa que hi ha prop de casa meva. Després del què em va costar treure'ls del contenidor (vaig haver de fotre'm a dins) doncs a veure si us impliqueu una miqueta i entre tots els podem col.locar a alguna família que els vulgui.Són tres gossetes i dos gossets.
Gràcies per reenviar el missatge a algú que creieu que li pot interessar!!

Un petó
Idoia

GENER

Jo també m’animo a parlar del nom del “Gran Petit de la casa ”. El seu nom no es cultural, si no que sentimental. Al tornar de vacances, el meu gos habia mort. Així que m’ha mare, perque no m´ho prengués tan malament, m’esperaba amb una bola negra plena de pel. Al veure’l, el vaig apartar de mi; el comentari va ser algo així: “quita eso de ahí que esta invadiendo el espacio de mi perro. O os creeis que no iba a notar el cambio y que no me iba a importar?”Pero al tornar a mirar-lo, era preciós, em buscaba, tenia cara de cadellet i de pena (com cualsevol llaurador de 3 mesos). Pobre, quina culpa tenia ell?, Així que el vaig abraçar i vaig voler sapiguer el seu nom.La bola negra venia amb nom i cognom del criador (el cognom francés així que no el recordo, algo així com “flowercan”). El seu nom “Gener”. Em van demanar que el deixés amb aquest nom.Vaig estar 5 minuts sense parlar amb ningú i pensant noms. Peró al final Gener era una bona opció. Gener es el mes de les promeses, dels nous habits i del començament del nou any. Era el començament d’algo. El començament d’una nova historia, d’apendre l’un de l’altre. Avui, es l’alegria i el boig de la casa. I cada dia es el començament d’una aventura i una trapellada. Es la promesa de que li enseñaré algo nou o intentar que fagi…I com qui fa la promesa de començar a anar al gimnás o deixar de fumar quan comenci l’any, molts esforços i pocs resultats.Aquesta es la llarga historia, tan real com la vida. Cuideu i disfruteu cada minut amb les vostres mascotes, mai se sap…Felicitats al FAG pel seu primer any. I fins aviat Sara

SHIVA

El motiu d'aquest nou apartat, és obrir la possibilitat a conèixer una mica més sobre els nostres gossos, i en concret, curiosejar sobre els orígens i/o motius dels noms que hem posat als nostres companys peluts.

Per encetar aquest apartat, aqui va una breu intro sobre SHIVA: en l'hinduisme, Shiva es una de les deitats més importants; és la tercera persona de la Trimurti , formada per Brahma, el déu creador ; Vishnú, el conservador de l'univers, i Shiva, el destructor o transformador de tota la creació... això, sumat a una escapadeta per la india, va donar lloc al bateix de un dels llauradors que volta per FAG...

Apa! ara a veure si us aneu animant, i compartiu les vostres històries al voltant dels noms dels vostres gossos!!!

Obrir / Tancar interruptors

La Ninfa!!

Els gossos son terapeutics¿?

Desde ben petita tenia por als gossos. Tot era perque una amiga meva tenia 3 gossos i un d´ells es va tornar boig i un dia a l´entrar a casa d´ella s´em va tirar a sobre, es va quedar enganxat per les dents al meu xandal nou per la part del canell. Imaginat la situació jeje Total que desde llavors veia un gos i em tirava enrera... era igual si el gos era petit o gros, hem feia por que en cualsevol moment s´em tires a sobre.
Fa 5 anys, va arrivar a casa dels meus sogres en Criter, un gos d´atura que es pur nervi... i jo cada vegada que hi anava ho passava fatal cuan el gos estava a dins la casa. Ni ell m´agradava a mi ni jo a ell ja que no li donava cap tipus de joc ni carinyu ni res...
La cosa es va començar a suavitzar cuan una amiga meva va tenir la lluna (muntanya del pirineu) tan petita tant blanqueta... era com una bola de pel... aixi que la lluna no em feia cap tipus de por ja que la coneixia desde que era un cadellet acavar de separar de la seva mare. La lluna va creixer molt rapid i era la unica gossa que jo podia tenir aprop, ja que hem donava confiança. M´agradava i jo a ella també aixi que a dins meu va despertar en part el sentiment de dir vull tenir un gos!
El dia que vaig arrivar a casa dien que volia un gos el meu xicot pensava que estava boja... i intentava que em penses bé lo de tenir un gos...per la por que hem feian.
Total que s´em va ficar al cap que volia un gos petit que no creixes gaire aixi jo hem sentiria segura a l´hora de tenirlo a prop ja que soc molt poqueta cosa jo també.
Vam pensar d´anar a la gossera a buscar un gos i ajudarlo aviure una miqueta millor... pero jo no ho veia clar pel fet de que ja eran adults tots i no em veia amb cor de passar segons que amb un gos que no se el perque està alla. (si un pel egoista per part meva).
A partir de l´experiencia a la gossera vaig decidir que volia un cocker... i la meva amiga buscan i buscan per internet va trovar un noi que tenia una cocker i havia parit i regalava els cadells...Pero clar el pare no savia la raça que era... Hem va passar les fotos i al veure la carona que feia aquella gosseta tota negra vaig dir vull aquesta!!!
A l´endemà mateix vam anar a buscarla a casa d´aquest noi que tenia 3 gossos i els cadells i clar no sén podia fer carrec de mes... i sense pensar-ho vam agafar la gossa i ens la vam emportar capa casa!
Avuí aquella gosseta petita petita es la princeseta de la casa, Es diu Ninfa... es pur nervi pero es lo mes mimos que puguis trovarte.
Gracies a aquesta preciositat he canviat radicalment de manera de pensar, de fer i de tot de cares als gossos.
Ara m´acosto a tots els gossos que trovo...m´encanta tocarlos ijugar amb ells!
Sempre havia sentit a la gent q tenia gossos que deien que era un mes de la familia i jo pensava que estaven bojos... Només es un Gos!!! Dons bé ara els entenc... La Ninfa es un menbre més de la familia i si ara me la treiessin o li passes alguna cosa em moriria!
Mai hagues imaginat que a un animalet que et fa mil trastades, que t´amaga les sabatilles o t´esparreca els mitjos podría estimarlo tant i tant com al punt que m´estimo a la Ninfa.
M´encanta cuan m´estiro al sofa i ella s´estira al meu costat amb el cap a sobre meu a dormir... o cuan arrivo a casa i nomes posar la clau a la porta sento com la cua pica contra la paret i un cop entro s´em menja a petons!
En definitiva per mi la millor terapia del mon per superar la meva por ha sigut el carinyo que em dona cada dia la meva princesa!

PD: Lo de que volia un gos petit va quedarse en un pensament pq avui per avui la Ninfa amb 1 anyet pesa 17Kg jejejeje