Semblances

I tu què en penses?

Bulldog fent abdominals

Aquest bulldog fa la competència a en Barney en qüestió de treball!!!

En Barney!!!

Bon dia companys,aqui us paso unes fotos perquè veieu realment lo treballadors que poden arribar a ser els boxers... es sorprenent. Fins aviat

fag us desitja un molt...

Pobret! li han fotut la novia...

Ep, ja direu k us sembla, jo el trobo genial akst muntatge!

ole i oleeee

Dissabte passat els hi vam posar més difícil i vam provar víctima nova. Va anar tan bé...que ens vam motivar i tb ho vam provar amb 2!i així va anar!

fent algo amb el gos...

weno com ja sabeu, en ruben i jo intentem Fer Algo amb el Gos, i jo m'he plantejat una coreografia...així k... aki teniu els primers passos. Esperem k no es quedi en l'intent :)

El Yupi, el gos de l'Ari

Hola Ruben y companyia!Envio fotos del Yupi que és el meu gos i que actualment viu amb la meva mare de qui ja no es pot separar (com es nota qui els malcria!!). Espero que us agradin!!!Salutacions i força per seguir endavant!!!Ari

L'Andy ens felicita el nadal i l'any 2008

L'Andy colabora amb FAG i ens desitja un bon nadal i feliç any 2008! Gràcies Andy i gràcies a la mama (a veure si també s'anima i ens envia alguna penjada, que coneixent-la segur que en fa una de bona!)

Muntatges nadalencs

A veure si us animeu i ens envieu els vostres muntatges nadalencs!!!

"Marley i jo"

Avui mirant la TV he enganxat un programa de gossos, en el qual hi ha sortit la familia Grogan, i m'ha fet enrecordar d'un llibre que vaig llegir que es diu "Marley i jo" i que està escrit per John Grogan. Possiblement molts de vosaltres ja heu tingut la oportunitat de llegir-lo, però per a aquells qui no coneguin aquest llibre, de ben segur que als que tingeu gos o bé us agradin, us farà passar una bona estona, donant lloc a recordar moltes escenes que haureu viscut i amb les quals us sentireu identificats/des.
Doncs bé, aqui queda la recomenació per passar una bona estona:

Més difícil!

Eieieiiiiiiiiiiiiiii k demà vindrà algú a ajudar-nos! La marta! My sister! K bé! Podrem fikar les coses més difícils als gossets! Principalment en Shiva k es un makinote.

Explico... Normalment entrenem jo i en Ruben solets així ke... un fa de víctima i l’altre de guia... i els gossos son molt putes i amb sembla k ja ens han clissat! I provarem de amagar alguna altre persona x veure si busquen amb la mateixa intensitat.
(per suposat farem un vídeo i com que som uns flipats diria que com a màxim diumenge estarà penjat!

Legislació gossos d'assistència a Catalunya

Gossos d'assistència vs legislació

Un perro de asistencia es aquel que ayuda a las personas con algún tipo de discapacidad. Supone un importante apoyo psicológico para éstas, pero además puede realizar hasta una decena de habilidades: recoger objetos del suelo, apagar y encender luces, abrir y cerrar cajones y puertas, emitir un ladrido de aviso, alertar a su dueño o dueña de cualquier hecho extraño... Se adapta a las necesidades de cada usuario porque está especialmente adiestrado para ello.

Qué dice la Ley
Hasta el momento, sólo tres comunidades autónomas han aprobado una ley específica de perros de asistencia: Valencia, Galicia y, recientemente, País Vasco. Choca que este número sea tan bajo cuando existe una normativa nacional que regula los derechos y deberes de los usuarios de perros-guía, a los que se permite acceder a los establecimientos y medios de transporte públicos, siempre que cumplan unos requisitos higiénico-sanitarios.

Font de la noticia:http://www.consumer.es/web/es/solidaridad/proyectos_y_campanas/2007/11/08/171553.php

Vida i miracles d'un sant salvat per un gos

"El que en el siglo XVI fue nombrado santo nació en Montpelier hacia 1300. San Roque, siendo aún muy joven, se quedó huérfano: vendió su herencia y donó el dinero a los pobres. Decidió, además, peregrinar a Roma. Por el el camino fue sanando enfermos de peste en casi todos los lugares donde recalaba.
A San Roque se le suele relacionar con un perro. La razón de ello es que este animal le salvó la vida cuando en Picacenza Roque quedó infectado de peste. Se trasladó al bosque para no contagiar a los vecinos, y recibía a diario la visita de un can que le llevaba pan: lo robaba de la mesa de su amo. El dueño, observando la conducta de su mascota, le siguió. Así fue como descubrió al moribundo. Se lo llevó a casa, lo curó y convencido por las palabras de evangelio que le dijo Roque, le acompañó en su peregrinación."

Font de la informació: http://www.lavozdegalicia.es/hemeroteca/2003/07/30/1873112.shtml

Caminant com una persona

Algú sap ensinistrar gossos per al rastreig de trufes?

L'altre dia en Santi m'ho comentaba..."vols dir que no hauriem d'entrenar als nostres gossos per a trobar trufes....?" Quanta saviesa Santi:

" El perro Rocco, con tan sólo quince meses de vida, ha batido un récord Guiness al encontrar durante este fin de semana en las colinas de la norteña Pisa la trufa blanca más grande jamás hallada, con un peso de 1,5 kilos.
El propietario de Rocco, el italiano Luciano Savini que estaba con su hijo Cristiano cuando el perro encontró el tubérculo, señaló que "el valor de esta trufa es inestimable", y es que los medios locales ya han definido el hallazgo de esta tuber magnatum pico, su denominación en latín, como "la trufa del siglo".
La trufa precedente que contaba con el récord por su gran tamaño se halló en la norteña Istria, en los confines con Croacia, en 1999 y tenía un peso de un kilo y 310 gramos.
Savini ha donado el tubérculo a la organización de la Subasta Internacional de la Trufa Toscana que se celebrará el próximo 1 de diciembre en Florencia en conexión con Londres y Macao (China) ante la presencia de numerosas autoridades. Lo que se recaude en esta subasta será donado en beneficencia.
La trufa blanca es una de las "delicatessen" más apreciadas en Italia, que a la vez es una de las principales exportadores en el mundo.
En la novena edición de la Subasta Mundial de la Trufa Blanca que se desarrolló el pasado 11 de noviembre en la localidad norteña de Grinzane Cavour se estableció un nuevo récord al venderse una trufa blanca con un peso de 750 gramos por 143 mil euros (unos 2 millones 376 mil pesos, aproximadamente)."

Font de la noticia: http://www.eluniversal.com.mx/notas/463475.html

Hem estat al Mercat Medieval de Vic'07

La Fusca (la gosseta de la Roser)

Aquesta és la Fusca, la gosseta de la Roser! Si, te una retirada a una guilla, però de fet es veu que els seus orígens no están massa clar, i crex que hi han dubtes de que realment la seva genètica tingui part de guilla...però tot això i molt més millor que ens ho expliquès la seva propietaria, que se que de tant en tant es mira aquest blog....a vore si s'anima i ens explica algo més!! Salutacions Rousi

estic motivat XD

Ostia ja estic massa motivat x començar el curs...(obrir calaixos XD) i ara m’he fikat a mirar vídeos i això es al k he trobat

lliço 4...

Hipopòtam i gos ballant

Ai ai....per què m'agraden tant aquestes coses?! A veure si el disfruteu tant com jo!!!

En Sam, tota una imatge...

"Sam" es el nombre de este perro que se convirtió en un animal muy famoso por su fealdad. Su dueña, una mujer de Santa Bárbara California, en Estados Unidos, Susie Lockheed lo llevó a diversos programas de televisión en todo el mundo así como a presentaciones, y concursos, llevándose por trecera ocasión el premio de ser "el perro más feo del Mundo". Esto le hizo ganar mucho dinero. La fealdad de este perro es natural.
El mastín llamaba mucho la atención por su piel marrón arrugada, incontables verrugas y lunares, una mandíbula vampiresca, nudos gruesos y uñas corvas en patas demasiado largas.
No obstante que era un perro muy feo, Sam era muy amigable. Tenía 15 años de edad y apenas en Noviembre del año 2005 falleció, y con él, el negocio de su propietaria. Dicen los graciosos que falleció de un infarto, cuando le acercaron un espejo, pero la realidad es que sí falleció de afecciones cardiacas motivadas por su edad.

Tattoos

El "Bruno"

Aquest que veieu a la imatge de dalt és el "Bruno"; me l'he creuat aquest matí anant a la feina, i no me n'he pogut estar de demanar-li a la seva propietaria si acceptava la invitació de participar al nostre blog.
Com a informació complementaria sobre el Bruno, dir-vos que es tracta d'un bulldog d'uns 3 anys aproximadament i que presentaun caràcter ferm jejeje de fet la intenció era fer-lo posar per la foto, prò com veiu, a ell no li venia de gust i li hem respectat!
Salut i salutacions al Bruno i a la seva propietaria des de FAG

Això no s’ensenya em lliçons oi?

E el logo....

Aiaiaiaiaiaiiaiaia falten 2 dies pk s’acabi la votació del logo de FAG! Està a l’apartat varis….. (m.. ejem ejem…)

despres de treballar.. ells manen!

una mica de rescat...

La "Duna" i els seus petits

bones ruben, i amic, crec que per fi us puc fer arribar el video la Duna
vinga salut!

La "Bala"

Aquesta és la "Bala", pastora alemany a la que li agrada posar-se al volant de la furgoneta del seu propietari, en Joan (el pintor), sempre que en te la oportunitat.

En aquest cas, va ser enganxada in fraganti!

FAG visita Bocalan

El Leopoldo

Aquest és el "Leopoldo" o "Poldo" pels amics. L'hem trovat avui passejant amb el seu amo, un simpàtic poliglot (segons explica ha estat voltant pel món durant 30 anys, amb la seva dona parla italia, amb la filla alemany...i evidentment arriba un punt que com diu ell barreja idiomes, no m'extranya) que no ha volgut aparèixer a la foto per por de trencar la càmera.

El Leopoldo te uns 4 mesos, i ha estat adoptat de la protectora fa 1 mes aprox. després de ser trovat abandonat en un pis.

Felicitats als amos per l'adopció i al Leopoldo per ser tan eixerit i energètic!
Com a anècdota, el seu amo ens explica que el nom, l'han triat "les dones de casa" jejeje La veritat és un nom ben peculiar i simpàtic alhora.

Els gossos d'en Ronaldinho

Snoopy Hey Ya!

No és per posar-nos medalles, xo...que consti que l'Snoopy va estar un quants dies a FAG...al final es va desapuntar perquè es va fer famòs i no tenia temps per venir, xo...li varem ensenyar un munt de coses com podreu veure en aquest video!

Humor de gossos

Juas juas digueu-me simple però....m'ha fet riure!

Ei! que tinc una pruposta

No se pk xo vaig pensar k seria bo i divertit que els gossos i nosaltres anéssim a la neu…pot ser divertit…no?
I allà ja es veuria que es pot fer…
Weno i qui si vulgui apuntar.. està convidat!
Possible imatge...de l’aventura...

Homenatge a la Laika

Aquesta és la Laika; igual que d'altres animals a l'espai, Laika va morir entre cinc i set hores després del llançament, bastant abanss del que estaba planejat. La causa de la seva mort, que no fou revelada fins a decades després del vol, va ser, probablement, una combinació de l'estrés sofert i el sobrescalfament que, potser, fou ocasionat per un desperfecte del sistema de control tèrmic de la nau. Tot i que la Laika no va sobreviure al viatge, la seva experiència va demostrar que es posible que un organismo soporti les condicions de microgravetat, obrint camí així a la participació humana en els vols espacials. Després de la Laika, la URSS va enviar a l'espai a 12 gossos dels quals 5 arrivarien vius de tornada a la terra.

Font consultada: http://es.wikipedia.org/wiki/Laika

LLIÇÓ 3

Delimita al teu compi quadrúpede quines són les seves joguines, doncs si no t'exposes a situacions com les de la imatge!

Som tan bons?

Va ser la nostre primera feina…fa dies ens van fer entrenar un golden, vam demanar que volien que fes el gos. I van dir: volem que balli juntament amb una ballarina la canço de Grease… ens vam kedar una mica sorpresos xo ens vam fikar a treballar, i aki teniu el resultat.





Es totalment creible oi k si? Sobretot veient el que ens creuen els nostres gossos XD x cert avui a la tarda hi haurà un petit entreno. Haveure com sortiran les classes :)

Un home contrau matrimoni amb una gossa

Acabo de trobar-me amb aquesta noticia...opineu vosaltres mateix@s:
Un hombre en India se casó con una perra para revertir una supuesta maldición que padece desde que mató a pedradas a dos perros.
P. Selvakumar, de 33 años, dijo que fue víctima de una maldición desde que los animales que agredió murieron.
El hombre dijo que sufre de parálisis y pérdida de la audición.
El matrimonio se llevó a cabo en el templo hindú del estado Tamil Nadu.
La "novia" vistió un sari naranja con guirnaldas.
Algunos habitantes supersticiosos de las zonas rurales de India organizan bodas de animales con la esperanza de combatir maldiciones. Los asistentes agasajaron a los recién casados al final de la ceremonia en el distrito de Sivaganga, a 50 kilómetros del este de la ciudad de Madurai.
La "novia", llamada Selvi, fue conducida al templo en Manamudurai, donde, como en una ceremonia tradicional hindú, hubo el intercambio de votos.
Un familiar del novio, quien fue invitado a la boda, dijo que esperaba que Selvakumar se cure.
"Hace quince años, Selvakumar era saludable, pero, después de que atacó a los dos perros, no pudo volver a moverse con facilidad", le dijo Ramu a la BBC.
"Intentó todas las curas para su enfermedad, pero no pudo librarse de sus dolencias".
"Basándose en un consejo de un astrólogo y otras personas, decidió casarse con la perra para curarse e hizo todos los preparativos para la boda".
Se informó que después de la boda el novio y sus invitados comieron viandas servidas sobre hojas de plátano, mientras que la "novia" comió pan.

Font de la noticia: http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/misc/newsid_7093000/7093614.stm

Duke XXX

El veterano de la imatge és el Duke, el gos de la Judith i el Kebba. Aquest beagle és tot un personaje que a banda d'haver perfeccionat la tècnica per autocobrir-se amb els llençols, ha desenvolupat una peculiar afició amb les cames de les persones que traspasen els limits del seu habitat, a les quals s'aferra i posa en pràctica la seva virilitat mes desenfrenada, jejeje vaia un element el Duke!

Salutacions al Kebba, la Judy i el semental del Duke!

Fins i tot tindrem un logo?

Bones gent aki teniu uns quants logos, i deixo una enquesta al costat pk voteu :) clikar sobre el logo x ampliar

Una experiència per reflexionar-hi

Aquest cap de setmana, em va passar un fet que m'ha ajudat a consolidar encara més la meva creença en els animals com a element terapèutic, i en concret els gossos; el fet és que mentre estaba assegut amb el meu gos al costat, va passar un home que se'l anava mirant de lluny i un cop ens havia passat, va recular i va travessar de costat de borera, per venir a acariciar el gos. A partir d'aqui (no em demaneu com) es va desenvolupar una conversació molt sincera i profunda en la qual aquesta persona em va explicar que recentment havia passat per una depressió motiu per la qual va haver d'estar de baixa laboral i que havia estat gràcies als gossos que havia recuperat la seva motivació per tirar endavant, començant amb tasques com donar de menjar als gossos, treure'ls a passejar etc. activitats que van fer de motor en el seu procés de canvi, afavorint l'autoestima, les relacions interpersonals etc.
Uf, quin bon rotllo que em va deixar aquesta experiència! Quan tornava cap a casa, m'anava mirant el meu gos i pensaba...mira que n'ets de ximple (anant pel carrer com si d'una aspiradora es tractés, ensumant-ho tot...) i de bàsic (menjar, dormir, jugar, còrrer...) però alhora aquesta simplicitat que poderosa i que enriquidora que és!!!

al costat!

Nosaltres pensàvem... com que ja ens ho fan be.. ho provarem em els 2 de cop, consisteix en portar els gossos al costat, sense que estirin x anar a jugar amb al colega... Seguirem entrenant.. x millorar resultats, que falta fan XD

Family photo

HOLA HOLA RUBENCETE!!
Com estàs?
Acabo de ficar-me al teu nou blog a mirar una miqueta, molt xulo es teu ca!
hEY, es que jo me lio un munt amb els blogs i mai sé com ho he de fer per escriure i tot això, però bueno.

M'ha fet gràcia es teu mail-blog i t'envi una foto meva de família, amb en Teo i en Rafa, a més de jo.

UN BESSO BEN GRAN!
Marta

No comment

">

"Un punto de vista nuevo y revolucionario que ayuda a comprender la relación entre los humanos y los perros"; així és com presenta la propia Jean Donaldson (autora del llibre) El choque de culturas.

"¡Simplemente el mejor libro sobre perros que he leído en toda mi vida1 El choque de culturas es genuinamente único y sumamente facsinante, y desborda literalmente de información tan novedosa que prácitcamente reformula los últimos parámetros en el adiestramiento canino. El libro se desarrolla como una excelente novela de suspense" Referencia Ian Dunbar, Doctor en el Comportament aninaml, veterinari, escriptor i piones en l'ensinistrament caní basat en l reforç.

Per part meva, a falta d'unes 60 pàgines per acabar el llibre (en total en te aprox. 300 pg) dir-vos que es una lectura interessant, encara que en alguns moments, des del meu humil punt de vista, considero que l'autora pugui pecar de prepotència, arribant a definir com a "imbècils" a persones que per desconeixaments canins poden interferir en el procés d'ensinistrament del gos. Tot i així crec que es una lectura recomanable per a les persones interessades en el món dels gossos.

Quin parell

Vaia uns aquests 2....el labrador negre es diu Blac (si si Blac sense "k" final) i ja passa dels 2 anyets, l'altre, el labrador de color crema és en Shiva (si si Shiva i és mascle igual que el déu hindu de la destrucció)i ronda l'any i mig. La qüestió és que quan s'ajunten semblen en zipi i en zape, o sigui que imagineu-vos treballar obediència amb aquests dos...jejeje

Però com dèia un famós filòsef "Pa chulo chulo, mi pirulo", o era un beneit el qui ho va dir això....en fi que avui des de FAG hem realitzat una sessió d'entrenament amb en Blac i en Shiva i s'han portat com uns campions....si més no a estones jejjee i per part dels seus amos una de les conclusions principals ha estat que ens queda per aprendre i que hem passat una estona ben chula amb els nostres compis peluts.

Un referent

Vaia un en Pancho....