"La comunitat de la bosseta"

Et lleves, els ulls en procés d'obertura ajustant-se a la diferència de luminositat, enganxes el pilot de pels a l'extrem de la corretja, i et disposes a donar el volt de cada matí que t'ajuda a finalitzar la metamorfosis de "larva-roncant" a "persona-semiracional", portes uns quants metres caminant i... MERDA! les bosses per recollir els desfets del teu/va company/a de corretja... uf! i ara que?! m'exposo a comportar-me com un bàndal i a sobre a ser descobert i contribuir a les crítiques canines i dels seus amos?, torno a casa? (amb el pal que em fot...)... Oh! un toiletkan, salvat!.... MERDA! per variar i quan més el necessites, esta buit.... uf! Deixa'm acostar a l'altre tolietkan proper a casa... Uf! a uns metres de proximitat ja diviso i intueixo que també està buit...MERDA! i ara que, veig que el meu company de corretja està a punt de realitzar la primera genuflexió del dia, i amenaça amb una càrrega orgànica lo suficientment voluminosa com per ser divisada i olorada a llarga distància...i jo aqui sol...al mig de la urbe.... Pero....oh! que veig,...és un os? NO!!!, és un dromedari?...NO!!!! és....és..... Si!, si!, es un altre larva-roncant en ple procés de conversió a "persona-semiracional" que porta un company de corretja...i això obre les meves possibilitats a que porti les tan anelades bossetes que precisso en aquest moment....:

- Mmmmmmmhhhhh perdona (tal i com un fumador "enmonat" de nicotina faria). que tens una bossa?

- Si, si (amb un somriure de complicitat), aqui tens, disfruta-la

- Oh! (qual ésser alleugerit després de miccionar, havent hagut de retenir i tensar la bufeta, durant una llarga estona) GRACIES!!!

Segons més tard, el company de corretja, ja està fent la seva previsible genuflexió, i un servidor, es mostra satisfet i agraït de pertanyer a "la comunitat de la bosseta"!



(aquesta historia esta basada en fets real, succeits fa escassos minuts)

Gener vestit per a l'ocasió

Hola gent, aqui os envio la foto d'en Gener. Amb la pajarita. Bestit per la ocasió. La meva Boda. Oi que esta guapo????, ho te tot, es guapo i trapella Salutacions Sara

En Joan Manel

Ei canalla!!
Ultimament he conegut els pares de FAG. Bé, no es que els hagui conegut de fa poc, a ells el coneixia pero no coneixia el blog. Res, que avui i he donat un cop d'ull i m'encanta. Ja qui som us passo unes fotos de les 2 personetes que tenen més paciència amb mi.

PD:
Per cert pares del blog, si mai us fa falta algun aparell de grabació no dubteu a demanar-ho, si es per una bona causa encantat. Ja ens nirem veient per aqui!!

ei.. k estem d'aniversari!

Hachiko, fidel fins al final...

Temps enrera en aquest blog, varem fer referència al "Canelo" (un gos que va ser fidel al seu amo fins a la mort), en aquest cas, us volem presentar la història del "Hachiko", un akita japones que també va ser fidel al seu amo...fins al final. El video sintetitza la película que al 1987 es va fer en homenatge a aquest gos.
En homenatge seu també, es va fer una estatua a l'estació de trens de Shibuya (Japó)amb el seu bust.

El Gos d'Atura

I NO PODIA FALTAR.. UN GOS CATALÀ!!















Durant generacions, se l’ha seleccionat per treballar i per això és extraordinàriament llest, amic de l’home i fàcil d’ensinistrar. Tanmateix, no és una d’aquelles races tristes que sempre esperen ordres. El gos d’atura té un punt d’independència, d’alegria, de murrieria pagesa deliciosa. Pren la iniciativa, fa el que creu més convenient i després, sorneguer, ho explica a l’amo. El nostre no és un “gos de pastor” sinó un “gos pastor”, volent donar a entendre que, més que rebre ordres, és un gos amb un gran instint per comprendre i prendre decisions

I en l'hàmbit familiar...és un gos alegre, que s’apunta a tot, que està sempre enmig, que fa una gran companyia, que es guanya en poc temps un lloc entre la gent. És un gos vigilant, mogut, incansable i una mica desconfiat

En Sau...

Aquí teniu una foto del petit de casa treballant!
Espero que us agradi molt, per cert al vídeo de la festa del gos, surten super guapos, tant ell com la bloodhund.
Parlaré amb el propietari i us farem arribar una foto del mascle i de la femella junts!!

Una abraçada
Isa

L'Anouk...

Hola Sergi, Santi, Blac i Shiva!

Fa un parell de dies l'anouk, la meva gossa, i jo, vam arribar al vostre blog. Encara no l'hem llegit tot peró amb el poc que hem vist ens ho hem passat molt bé. L'Anouk és un gos de mil races, podriem dir que al que més s'assembla és a una barreja de chihuahua i pekines. Quan ens vam coneixer les dos vam pensar: es lletgeta pero es tan maca! (broma). Ara ha fet 4 anys. Jo em dic Laia i sóc de Barcelona, i l'anouk em fa perdre el cap, tant per bé com per mal... Així que em sento força identificada amb les coses que expliqueu! Ella és molt nerviosa i sempre vol cridar l'atenció. He llegit mil llibres: metode amichien (vam fer un "curs" amb la noia del link que poseu en un post), hem passat per educadors (Ken Sewell, els veterinaris de la UAB), hem tingut accidents de comportament que han acabat en operacions, hem seguit les senyals de calma, hem vist l'encantador de perros, i he arribat a la conclusio (que l'Anouk ja sabia) que el problema de la meva gossa sóc jo :) I ara som una mica més felices. Així que res, ja ens hem presentat, i voldria fer-vos mil preguntes sobre el searching i dels kongs (que per cert us vaig trobar buscant receptes per kong) i que poguessim parlar dels nostres conflictes gossils, que jo la teoria molt bé pero la practica...

Us passo una foto de l'anouk, de quan era bebe i d'ara. Una abraçada!

FAG a la plaça major de Vic