El "Bruno"

Aquest que veieu a la imatge de dalt és el "Bruno"; me l'he creuat aquest matí anant a la feina, i no me n'he pogut estar de demanar-li a la seva propietaria si acceptava la invitació de participar al nostre blog.
Com a informació complementaria sobre el Bruno, dir-vos que es tracta d'un bulldog d'uns 3 anys aproximadament i que presentaun caràcter ferm jejeje de fet la intenció era fer-lo posar per la foto, prò com veiu, a ell no li venia de gust i li hem respectat!
Salut i salutacions al Bruno i a la seva propietaria des de FAG

Això no s’ensenya em lliçons oi?

E el logo....

Aiaiaiaiaiaiiaiaia falten 2 dies pk s’acabi la votació del logo de FAG! Està a l’apartat varis….. (m.. ejem ejem…)

despres de treballar.. ells manen!

una mica de rescat...

La "Duna" i els seus petits

bones ruben, i amic, crec que per fi us puc fer arribar el video la Duna
vinga salut!

La "Bala"

Aquesta és la "Bala", pastora alemany a la que li agrada posar-se al volant de la furgoneta del seu propietari, en Joan (el pintor), sempre que en te la oportunitat.

En aquest cas, va ser enganxada in fraganti!

FAG visita Bocalan

El Leopoldo

Aquest és el "Leopoldo" o "Poldo" pels amics. L'hem trovat avui passejant amb el seu amo, un simpàtic poliglot (segons explica ha estat voltant pel món durant 30 anys, amb la seva dona parla italia, amb la filla alemany...i evidentment arriba un punt que com diu ell barreja idiomes, no m'extranya) que no ha volgut aparèixer a la foto per por de trencar la càmera.

El Leopoldo te uns 4 mesos, i ha estat adoptat de la protectora fa 1 mes aprox. després de ser trovat abandonat en un pis.

Felicitats als amos per l'adopció i al Leopoldo per ser tan eixerit i energètic!
Com a anècdota, el seu amo ens explica que el nom, l'han triat "les dones de casa" jejeje La veritat és un nom ben peculiar i simpàtic alhora.

Els gossos d'en Ronaldinho

Snoopy Hey Ya!

No és per posar-nos medalles, xo...que consti que l'Snoopy va estar un quants dies a FAG...al final es va desapuntar perquè es va fer famòs i no tenia temps per venir, xo...li varem ensenyar un munt de coses com podreu veure en aquest video!

Humor de gossos

Juas juas digueu-me simple però....m'ha fet riure!

Ei! que tinc una pruposta

No se pk xo vaig pensar k seria bo i divertit que els gossos i nosaltres anéssim a la neu…pot ser divertit…no?
I allà ja es veuria que es pot fer…
Weno i qui si vulgui apuntar.. està convidat!
Possible imatge...de l’aventura...

Homenatge a la Laika

Aquesta és la Laika; igual que d'altres animals a l'espai, Laika va morir entre cinc i set hores després del llançament, bastant abanss del que estaba planejat. La causa de la seva mort, que no fou revelada fins a decades després del vol, va ser, probablement, una combinació de l'estrés sofert i el sobrescalfament que, potser, fou ocasionat per un desperfecte del sistema de control tèrmic de la nau. Tot i que la Laika no va sobreviure al viatge, la seva experiència va demostrar que es posible que un organismo soporti les condicions de microgravetat, obrint camí així a la participació humana en els vols espacials. Després de la Laika, la URSS va enviar a l'espai a 12 gossos dels quals 5 arrivarien vius de tornada a la terra.

Font consultada: http://es.wikipedia.org/wiki/Laika

LLIÇÓ 3

Delimita al teu compi quadrúpede quines són les seves joguines, doncs si no t'exposes a situacions com les de la imatge!

Som tan bons?

Va ser la nostre primera feina…fa dies ens van fer entrenar un golden, vam demanar que volien que fes el gos. I van dir: volem que balli juntament amb una ballarina la canço de Grease… ens vam kedar una mica sorpresos xo ens vam fikar a treballar, i aki teniu el resultat.





Es totalment creible oi k si? Sobretot veient el que ens creuen els nostres gossos XD x cert avui a la tarda hi haurà un petit entreno. Haveure com sortiran les classes :)

Un home contrau matrimoni amb una gossa

Acabo de trobar-me amb aquesta noticia...opineu vosaltres mateix@s:
Un hombre en India se casó con una perra para revertir una supuesta maldición que padece desde que mató a pedradas a dos perros.
P. Selvakumar, de 33 años, dijo que fue víctima de una maldición desde que los animales que agredió murieron.
El hombre dijo que sufre de parálisis y pérdida de la audición.
El matrimonio se llevó a cabo en el templo hindú del estado Tamil Nadu.
La "novia" vistió un sari naranja con guirnaldas.
Algunos habitantes supersticiosos de las zonas rurales de India organizan bodas de animales con la esperanza de combatir maldiciones. Los asistentes agasajaron a los recién casados al final de la ceremonia en el distrito de Sivaganga, a 50 kilómetros del este de la ciudad de Madurai.
La "novia", llamada Selvi, fue conducida al templo en Manamudurai, donde, como en una ceremonia tradicional hindú, hubo el intercambio de votos.
Un familiar del novio, quien fue invitado a la boda, dijo que esperaba que Selvakumar se cure.
"Hace quince años, Selvakumar era saludable, pero, después de que atacó a los dos perros, no pudo volver a moverse con facilidad", le dijo Ramu a la BBC.
"Intentó todas las curas para su enfermedad, pero no pudo librarse de sus dolencias".
"Basándose en un consejo de un astrólogo y otras personas, decidió casarse con la perra para curarse e hizo todos los preparativos para la boda".
Se informó que después de la boda el novio y sus invitados comieron viandas servidas sobre hojas de plátano, mientras que la "novia" comió pan.

Font de la noticia: http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/misc/newsid_7093000/7093614.stm

Duke XXX

El veterano de la imatge és el Duke, el gos de la Judith i el Kebba. Aquest beagle és tot un personaje que a banda d'haver perfeccionat la tècnica per autocobrir-se amb els llençols, ha desenvolupat una peculiar afició amb les cames de les persones que traspasen els limits del seu habitat, a les quals s'aferra i posa en pràctica la seva virilitat mes desenfrenada, jejeje vaia un element el Duke!

Salutacions al Kebba, la Judy i el semental del Duke!

Fins i tot tindrem un logo?

Bones gent aki teniu uns quants logos, i deixo una enquesta al costat pk voteu :) clikar sobre el logo x ampliar

Una experiència per reflexionar-hi

Aquest cap de setmana, em va passar un fet que m'ha ajudat a consolidar encara més la meva creença en els animals com a element terapèutic, i en concret els gossos; el fet és que mentre estaba assegut amb el meu gos al costat, va passar un home que se'l anava mirant de lluny i un cop ens havia passat, va recular i va travessar de costat de borera, per venir a acariciar el gos. A partir d'aqui (no em demaneu com) es va desenvolupar una conversació molt sincera i profunda en la qual aquesta persona em va explicar que recentment havia passat per una depressió motiu per la qual va haver d'estar de baixa laboral i que havia estat gràcies als gossos que havia recuperat la seva motivació per tirar endavant, començant amb tasques com donar de menjar als gossos, treure'ls a passejar etc. activitats que van fer de motor en el seu procés de canvi, afavorint l'autoestima, les relacions interpersonals etc.
Uf, quin bon rotllo que em va deixar aquesta experiència! Quan tornava cap a casa, m'anava mirant el meu gos i pensaba...mira que n'ets de ximple (anant pel carrer com si d'una aspiradora es tractés, ensumant-ho tot...) i de bàsic (menjar, dormir, jugar, còrrer...) però alhora aquesta simplicitat que poderosa i que enriquidora que és!!!

al costat!

Nosaltres pensàvem... com que ja ens ho fan be.. ho provarem em els 2 de cop, consisteix en portar els gossos al costat, sense que estirin x anar a jugar amb al colega... Seguirem entrenant.. x millorar resultats, que falta fan XD

Family photo

HOLA HOLA RUBENCETE!!
Com estàs?
Acabo de ficar-me al teu nou blog a mirar una miqueta, molt xulo es teu ca!
hEY, es que jo me lio un munt amb els blogs i mai sé com ho he de fer per escriure i tot això, però bueno.

M'ha fet gràcia es teu mail-blog i t'envi una foto meva de família, amb en Teo i en Rafa, a més de jo.

UN BESSO BEN GRAN!
Marta

No comment

">

"Un punto de vista nuevo y revolucionario que ayuda a comprender la relación entre los humanos y los perros"; així és com presenta la propia Jean Donaldson (autora del llibre) El choque de culturas.

"¡Simplemente el mejor libro sobre perros que he leído en toda mi vida1 El choque de culturas es genuinamente único y sumamente facsinante, y desborda literalmente de información tan novedosa que prácitcamente reformula los últimos parámetros en el adiestramiento canino. El libro se desarrolla como una excelente novela de suspense" Referencia Ian Dunbar, Doctor en el Comportament aninaml, veterinari, escriptor i piones en l'ensinistrament caní basat en l reforç.

Per part meva, a falta d'unes 60 pàgines per acabar el llibre (en total en te aprox. 300 pg) dir-vos que es una lectura interessant, encara que en alguns moments, des del meu humil punt de vista, considero que l'autora pugui pecar de prepotència, arribant a definir com a "imbècils" a persones que per desconeixaments canins poden interferir en el procés d'ensinistrament del gos. Tot i així crec que es una lectura recomanable per a les persones interessades en el món dels gossos.

Quin parell

Vaia uns aquests 2....el labrador negre es diu Blac (si si Blac sense "k" final) i ja passa dels 2 anyets, l'altre, el labrador de color crema és en Shiva (si si Shiva i és mascle igual que el déu hindu de la destrucció)i ronda l'any i mig. La qüestió és que quan s'ajunten semblen en zipi i en zape, o sigui que imagineu-vos treballar obediència amb aquests dos...jejeje

Però com dèia un famós filòsef "Pa chulo chulo, mi pirulo", o era un beneit el qui ho va dir això....en fi que avui des de FAG hem realitzat una sessió d'entrenament amb en Blac i en Shiva i s'han portat com uns campions....si més no a estones jejjee i per part dels seus amos una de les conclusions principals ha estat que ens queda per aprendre i que hem passat una estona ben chula amb els nostres compis peluts.

Un referent

Vaia un en Pancho....