La Ninfa!!

Els gossos son terapeutics¿?

Desde ben petita tenia por als gossos. Tot era perque una amiga meva tenia 3 gossos i un d´ells es va tornar boig i un dia a l´entrar a casa d´ella s´em va tirar a sobre, es va quedar enganxat per les dents al meu xandal nou per la part del canell. Imaginat la situació jeje Total que desde llavors veia un gos i em tirava enrera... era igual si el gos era petit o gros, hem feia por que en cualsevol moment s´em tires a sobre.
Fa 5 anys, va arrivar a casa dels meus sogres en Criter, un gos d´atura que es pur nervi... i jo cada vegada que hi anava ho passava fatal cuan el gos estava a dins la casa. Ni ell m´agradava a mi ni jo a ell ja que no li donava cap tipus de joc ni carinyu ni res...
La cosa es va començar a suavitzar cuan una amiga meva va tenir la lluna (muntanya del pirineu) tan petita tant blanqueta... era com una bola de pel... aixi que la lluna no em feia cap tipus de por ja que la coneixia desde que era un cadellet acavar de separar de la seva mare. La lluna va creixer molt rapid i era la unica gossa que jo podia tenir aprop, ja que hem donava confiança. M´agradava i jo a ella també aixi que a dins meu va despertar en part el sentiment de dir vull tenir un gos!
El dia que vaig arrivar a casa dien que volia un gos el meu xicot pensava que estava boja... i intentava que em penses bé lo de tenir un gos...per la por que hem feian.
Total que s´em va ficar al cap que volia un gos petit que no creixes gaire aixi jo hem sentiria segura a l´hora de tenirlo a prop ja que soc molt poqueta cosa jo també.
Vam pensar d´anar a la gossera a buscar un gos i ajudarlo aviure una miqueta millor... pero jo no ho veia clar pel fet de que ja eran adults tots i no em veia amb cor de passar segons que amb un gos que no se el perque està alla. (si un pel egoista per part meva).
A partir de l´experiencia a la gossera vaig decidir que volia un cocker... i la meva amiga buscan i buscan per internet va trovar un noi que tenia una cocker i havia parit i regalava els cadells...Pero clar el pare no savia la raça que era... Hem va passar les fotos i al veure la carona que feia aquella gosseta tota negra vaig dir vull aquesta!!!
A l´endemà mateix vam anar a buscarla a casa d´aquest noi que tenia 3 gossos i els cadells i clar no sén podia fer carrec de mes... i sense pensar-ho vam agafar la gossa i ens la vam emportar capa casa!
Avuí aquella gosseta petita petita es la princeseta de la casa, Es diu Ninfa... es pur nervi pero es lo mes mimos que puguis trovarte.
Gracies a aquesta preciositat he canviat radicalment de manera de pensar, de fer i de tot de cares als gossos.
Ara m´acosto a tots els gossos que trovo...m´encanta tocarlos ijugar amb ells!
Sempre havia sentit a la gent q tenia gossos que deien que era un mes de la familia i jo pensava que estaven bojos... Només es un Gos!!! Dons bé ara els entenc... La Ninfa es un menbre més de la familia i si ara me la treiessin o li passes alguna cosa em moriria!
Mai hagues imaginat que a un animalet que et fa mil trastades, que t´amaga les sabatilles o t´esparreca els mitjos podría estimarlo tant i tant com al punt que m´estimo a la Ninfa.
M´encanta cuan m´estiro al sofa i ella s´estira al meu costat amb el cap a sobre meu a dormir... o cuan arrivo a casa i nomes posar la clau a la porta sento com la cua pica contra la paret i un cop entro s´em menja a petons!
En definitiva per mi la millor terapia del mon per superar la meva por ha sigut el carinyo que em dona cada dia la meva princesa!

PD: Lo de que volia un gos petit va quedarse en un pensament pq avui per avui la Ninfa amb 1 anyet pesa 17Kg jejejeje