dissabte, 6 de setembre del 2008

searching



altanto on deixeu els premis, ja que si no voleu k s'enfili al marbre i a la taula... com k jo soc un berro....u deixo allà on faci falta.... :)

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Santi i Rubén,
Estic buscant llocs on ensenyin Dog Dancing. Si Rubén, ja sé que a l'agility cànic en feien, però no ho fan d'una manera ben organitzada i jo vull fer-ho d'una manera bastant més regular.
Bé la qüestió és que he trobat un lloc que es diu Can Fauna (té página www.canfauna.com), els vaig anar a veure aquest Dissabte.
Vaig tenir una bona impressió i vam estar parlant una bona estona. Jo li vaig comentar que no sabia motivar prou a la gossa i fent una petita demostració va quedar prou clar que era així, però ell em va dir que ells utilitzen una técnica per motivar als gossos.
La técnica consisteix en utilizar la quantitat diaria de menjar i donar-li mentres fa exercicis (una manera de que el gos es guanyi el menjar) el problema és que al principi potser el gos perd pes i passa una mica de gana (ja que si el gos decideix que prefereix marxar que estar al teu costat es tanca la bossa de menjar, s'acaba el joc i fins l'endemà), però després ho recupera ja que ràpidament el gos aprén a tenir autèntica devoció per la bossa de xuxes, ja que és de l'únic lloc on obté menjar.
Jo li vaig comentar que aquesta técnica considero que és bastant cruel, però la veritat és que els resultats són espectaculars.
To això us ho explico perquè vosaltres heu fet bastants cursos i no sé si heu sentit alguna cosa similar i si em podeu donar la vostra opinió, abans de decidir-me. Moltes gràcies

Una abraçada,
Mònica

Anònim ha dit...

Bones Mònicà! Que tal? en el meu cas resituant-me després d'arribar de vacances.
He fet una ullada ràpida a l'enllaç que facilites, personalment ho desconeixia. Respecte la tècnica que et van explicar a d'altres llocs també la utilitzen, i si t'ho pares a pensar, no és tan descabellat, doncs som nosaltres qui hem acostumat als gossos a tenir "el plat a taula", pero per naturalesa han de guanyar-se el seu menjar, a l'igual que nosaltres ens hem de guanyar el nostre anant a treballar! ;D

salut i salutacions!

Anònim ha dit...

Ho mestre ruben... k gran k ets!
Mònica jo opino el mateix...a molts llocs s'els hi ensenya aixi... s'alimenta al gos a base de "premis"...
Xo tinc que dir... que a mi personalment em va mes bé, donar-li el pinso al plat i cuan vull k faci alguna cosa el premio amb una bona salsitxa (el tornen boig). Pensa que si fas servir de premis el pinso hauràs d'estar tot el dia demanant coses el gos xk menji la cuantitat de pinso k l'hi toca. Que per una part està bé,pk el gos es gunaya el menjar.. xo x l'altre el gos pot arrivar a desinteressar-se per el que l'hi demanes, ja sigui pk ja no vol més menjar o pk se l'hi demanen masses coses...
Es com si a tu cada cop k fecis una cosa bé et donguessin un cigro... quan ja estessis tipa ja no en voldries més... xo si estessis tipa i et donguessin un mini gelat... la cosa ja canvia no?¿?¿o no?¿ vaja jo pk soc un gules... jiajia bueno espero no haver liat a ningú... o simplament no haver dit cap tonteria...aiai va ja callo... XD

Silvia C. ha dit...

Hola Mónica,
Perdona per no haver dit res abans, pero ja m´he posat amb el tema dels apunts del seminari d´stress. Crec que vas al heelwork to music, aixi que ens veiem allà i te´ls passo, ok? Un petó