Una experiència per reflexionar-hi

Aquest cap de setmana, em va passar un fet que m'ha ajudat a consolidar encara més la meva creença en els animals com a element terapèutic, i en concret els gossos; el fet és que mentre estaba assegut amb el meu gos al costat, va passar un home que se'l anava mirant de lluny i un cop ens havia passat, va recular i va travessar de costat de borera, per venir a acariciar el gos. A partir d'aqui (no em demaneu com) es va desenvolupar una conversació molt sincera i profunda en la qual aquesta persona em va explicar que recentment havia passat per una depressió motiu per la qual va haver d'estar de baixa laboral i que havia estat gràcies als gossos que havia recuperat la seva motivació per tirar endavant, començant amb tasques com donar de menjar als gossos, treure'ls a passejar etc. activitats que van fer de motor en el seu procés de canvi, afavorint l'autoestima, les relacions interpersonals etc.
Uf, quin bon rotllo que em va deixar aquesta experiència! Quan tornava cap a casa, m'anava mirant el meu gos i pensaba...mira que n'ets de ximple (anant pel carrer com si d'una aspiradora es tractés, ensumant-ho tot...) i de bàsic (menjar, dormir, jugar, còrrer...) però alhora aquesta simplicitat que poderosa i que enriquidora que és!!!